Dia de la poesia 2014

El passat divendres 21 de març es va celebrar el Dia Internacional de la Poesia. L'acte organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d'Associacions i clubs UNESCO es va desenvolupar al Palau Robert de Barcelona. 

Laura Borràs, directora de la ILC. 

Per festejar-lo enguany s'ha triat la poeta Monserrat Abelló, qui ha escrit "Tan sols la paraula nua",  poema que ha estat traduït a vint llengües més. 

Poema "Tan sols la paraula nua" traduït a l'àrab.

Durant l'acte es va visionar una entranyable conversa entre les poetes Montserrat Abelló i Joana Raspall.

Llegiu poesia, que el Dia de la Poesia és tot l'any!

Recordant Josep Punsola

Ahir es va presentar a la Sala Caritat de la Biblioteca de Catalunya el llibre Calidoscopi - No fa tanta por la mort, de Josep Punsola. L'acte va comptar amb la participació de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes; Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya; l'historiador Jaume Vellvehí; i les filòlogues M. Mercè Bruguera i M. Roser Trilla. Quima Vinyals va ser l'encarregada de fer les lectures poètiques. 

L'any passat es va celebrar el centenari del naixement del poeta Josep Punsola (1913-1949). Arran d'aquesta celebració l'editorial Llibres a Mida. va engegar una campanya de micromecenatge per tal de publicar l'obra inèdita del poeta.

A continuació,us deixem un tastet de poemes de Josep Punsola. Us animem a llegir-lo i a descobrir-lo, si encara no el coneixeu. 

LA MORT

Ah, el gran neguit d’alliberar-me

De crepuscles!

No fa tanta por la mort...

És fugir...

I arribar

a una immensa platja d’or,

per a no tornar a morir,

per a no tornar a marxar.

PER L’AMOR QUE ENS ENGENDRÀ...! (fragments)

T’estimo com ets: alta, bella,

amb més de cinc dits de front,

amb més de seny, oh meravella,

del que tingués cap estrella

de les estrelles del món.

T’estimo com ets; forta, franca,

sempre ferida a mig vol,

però amb una plana tan blanca,

que el teu cor no s’entrebanca

si vol tornar cap al sol.

[...]

Qui vulgui, que provi: veurà,

si s’apropa, si s’allunya

-per l’Amor que ens engendrà!-

que on hi hagi un català

hi haurà sempre Catalunta.

BLAT

Gra

xic

fa

pa

ric

A MANUEL

Poema?

Ni mot.

El fill,

l’és

tot!

PRIMAVERA LETAL

Diries talment que, enganyada, Catalunya

ha retrobat les Primaveres Immortals;

diries que Ella oblida, i que s’allunya

de Primaveres de Sang dels seus penyals.

[...]

Ja arribarà la nostra hora, la de viure,

la de càntics i músiques triomfals...

Ara, a fer, de terra nostra, terra lliure!

A conquerir les Primaveres Immortals!

     Per a més informació:

• Any Punsola.
• Fitxa 'Qui és Qui' de la ILC sobre Josep Punsola. 

Homenatge a Jesús Moncada

Ahir vam tenir el goig d'assistir a l'homenatge que es va fer a Jesús Moncada al Palau Moja, amb motiu dels 25 anys de la publicació de la seva obra mestra: Camí de Sirga. Hi van participar Rosa Maria Moncada (germana de l'escriptor), Genís Sinca i Jordi Basté, que van destacar-ne la gran riquesa narrativa, la creativitat lingüística i el caràcter històric.

Genís Sinca, Laura Borràs, Rosa Maria Moncada i Jordi Basté.

Pep Cruz i Sílvia Sabaté van llegir fragments de l'obra de Moncada, i l'acte es va cloure amb una magnífica interpretació musical de la cantautora tortosina Montse Castellà.

 

La cantautora Montse Castellà. 

Com diu Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, que va presidir la cerimònia, «els qui encara no hàgiu llegit Camí de Sirga sou molt afortunats: teniu l'oportunitat de ser feliços llegint-la per primer cop». Us en deixem un petit tast:

«Un cop baixaren de les terres altes i abandonaren la carretera general a les envistes de Fraga, a penes albirada entre turons argilosos, enllà de les hortes tatxonades de figueres, el paisatge s’endolcí. La llum dura, seca de l’antiplà desèrtic dels Monegres que havien travessat des de Saragossa, donava pas a les calitges de la vall del Cinca. Tels subtils d’un gris blau difuminaven les coses. Els vehicles deixaren enrere el poble de Torrent de Cinca, silenciós entre les hortes; una mica més endavant de la confluència del Cinca i del Segre, seguint ja el curs d’aquest —taca enlluernadora entre gleres blanquinoses i ardents—, van entrar al terme de la vila. El paisatge, amb el castell enlairat en la llunyania, semblava mort, A la mina Soler no es movia una ànima, la negror del lignit era gairebé coberta de nou pels ocres carnosos i els torrats de la terra».

Més informació:

• Espais literaris de Jesús Moncada.
• Jesús Moncada a Lletra.

Homenatge al poeta Jaume Pomar

El passat dia 28 de novembre es va retre un homenatge al poeta Jaume Pomar, desaparegut el passat mes de juliol.

Opuscle d'homenatge a Jaume Pomar.

L'acte, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, va comptar amb la presència de nombroses personalitats de la cultura i les lletres catalanes; com ara: l'escriptor Pere Gimferrer, Carles Duarte –president del CoNCA–, Laura Borràs –directora de la Institució de les Lletres Catalanes–, el cantant Raimon, el crític Sam Abrams; entre d'altres.

Laura Borràs

Carles Duarte

Raimon

Sam Abrams

Jaume Pomar (Palma, 1943-2013), fou un dels principals dinamitzadors de la cultura i la llengua de les Illes Balears. Va traduir l'obra de Llorenç Villalonga i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. 

Ofici de poeta 

Reordenar aquest món, tota la bolla

és feina d'àngels i no de poetes

o d'alquimistes; però les planetes,

si el mot transformen, són una argolla

d'infàmia i de por. La vida solla

els espais de tendresa i les aletes

dels àngels es fan de nit; si estaven dretes,

ara arrosseguen llim amb força molla.

Mes l'ahir té un demà i jo dic: «coratge», 

lletra per lletra, enfront del fosc paisatge

que l'ànima m'amara de negror.

Reordenar aquest món, empresa bella, 

treball de tots que puja, amb força vella, 

cap a la llum d'una alba en temps millor. 

        

                   Jaume Pomar, Llibre de l'exili

                                   El Gall editor, 2011

Per saber-ne més:

• Blog Literatura catalana moderna - Illes
• Qui és qui - Jaume Pomar