L'any passat es va celebrar el centenari del naixement del poeta Josep Punsola (1913-1949). Arran d'aquesta celebració l'editorial Llibres a Mida. va engegar una campanya de micromecenatge per tal de publicar l'obra inèdita del poeta.
A continuació,us deixem un tastet de poemes de Josep Punsola. Us animem a llegir-lo i a descobrir-lo, si encara no el coneixeu.
Ah, el gran neguit d’alliberar-me
De crepuscles!
No fa tanta por la mort...
És fugir...
I arribar
a una immensa platja d’or,
per a no tornar a morir,
per a no tornar a marxar.
PER L’AMOR QUE ENS ENGENDRÀ...! (fragments)
T’estimo com ets: alta, bella,
amb més de cinc dits de front,
amb més de seny, oh meravella,
del que tingués cap estrella
de les estrelles del món.
T’estimo com ets; forta,
franca,
sempre ferida a mig vol,
però amb una plana tan blanca,
que el teu cor no s’entrebanca
si vol tornar cap al sol.
[...]
Qui vulgui, que provi: veurà,
si s’apropa, si s’allunya
-per l’Amor que ens engendrà!-
que on hi hagi un català
hi haurà sempre Catalunta.
BLAT
Gra
xic
fa
pa
ric
A MANUEL
Poema?
Ni mot.
El fill,
l’és
tot!
PRIMAVERA LETAL
Diries talment que, enganyada,
Catalunya
ha retrobat les Primaveres
Immortals;
diries que Ella oblida, i que
s’allunya
de Primaveres de Sang dels seus
penyals.
[...]
Ja arribarà la nostra hora, la
de viure,
la de càntics i músiques
triomfals...
Ara, a fer, de terra nostra,
terra lliure!
A conquerir les Primaveres
Immortals!
Per a més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada